A només dues hores en cotxe de Barcelona vaig descobrir fa temps un dels paisatges més macos de Catalunya, el Delta de l'Ebre, i vaig voler tornar fa poc per gaudir de la tranquil.litat d'aquell lloc que transmet calma i que alenteix el pas de les hores. Llargues carreteres rectes i sense pendents, i poc transitades, excepte pels arrossaires que conreen el preuat cereal, fan que sigui un plaer conduir d'una punta a l'altra del Parc Natural. Una de les coses de la que em vaig assabentar al viatge, és que al Parc es troba l'únic desert que tenim a Catalunya, una gran extensió de sorra i dunes, protegida per tal que les aus nidifiquin, i on vam trobar un senyal molt curiós del que encara ara intentem esbrinar el significat. Suposo que en un lloc tan natural com aquest és normal que els animals tinguin preferència a l'hora de creuar!
 |
| Desert de dunes |
 |
| Atenció! Pas d'ànecs! |
Des de la casa rural, a la qual les habitacions tenien noms de varietat d'arròs, només es veia el paisatge dels arrossars, ple d'ànecs i ocells que semblaven estar allà per despertar el turista cada matí.
 |
| Vista dels arrossars des de la Masia Tinet |
I de la modernitat i el confort de la casa vam passar a la part més salvatge de la zona, en una excursió de quasi quatre hores, caminant descalços (molt més còmode que anar amb talons foradant la sorra, com alguna dona que ens vam creuar) per la Platja de la Marquesa fins a la Punta del Fangar, i recollint petxines com a record. El camí passava pel costat d'un far, única ombra en tot aquell desert, i a la llunyania es veia, com si d'un miratge es tractés, el mar i les cases de l'Ampolla reflectides a l'aigua.
 |
| Far de la Platja del Fangar i "flamenca" recollint petxines |
I no podriem parlar del Delta sense el riu que li dóna el nom. L'Ebre arriba al seu final amb la mateixa tranquil.litat que envaeix la zona. I els pescadors ho aprofiten per pescar llobarros o anguiles. I al costat d'aquest tram final del riu, un carril per a bicicletes ens porta fins a un mirador des d'on podem veure com l'Ebre s'ajunta amb el Mediterrani. En tota aquella zona de llacunes, la zona de El Garxal, vam trobar molts fotògrafs interessats en els flamencs i altres aus que poblen el Parc.
 |
| Desembocadura de l'Ebre |
 |
| Riu Ebre |
L'últim dia va ser típicament primaveral: pluja, sol, vent, altre cop pluja... Vam visitar Poble Nou del Delta i des d'allà vam fer una altra excursió per l'Encanyissada fins a la Casa de Fusta.
 |
| L'Encanyissada |
I a l'altra banda del Poble Nou, una platja d'esperit salvatge ens mostrava l'inici d'un camí cap a la Reserva Natural de flamencs, anomenada Punta de la Banya, a la qual ja no vam arribar.
Apunts de gastronomia.
I no podíem marxar d'allà sense provar el magnífic arròs del Delta! Un arròs negre acompanyat d'un vi de la Terra Alta. Com que una paella per dues persones acostuma a significar quasi quatre racions, ens van posar en una carmanyola les restes del dinar, i vam tenir arròs per sopar al dia següent. Mentre esperàvem l'arròs, havíem demanat uns musclos a la marinera, però com ens va fer saber el cambrer, els musclos no eren encara del "terrenu" sinó del nord (de Catalunya?, d'Espanya?) i ens vam haver de conformar amb unes cloïsses; quin sacrifici!
